Començaré fent referència a una pàgina web: la Viquipèdia defineix usabilitat com "la facilitat amb que la gent pot usar una eina o un giny" (les negretes són meves). Més endavant estén aquesta definició a dispositius electrònics i a l'ús de la informàtica. Aquest últim punt és el que a nosaltres ens interessa. Al cap i a la fi, un mitjà de comunicació digital té com a suport una pàgina web que ha de poder ser usada pels seus lectors.
Internet té dues característiques molt importants: és un mitjà nou (el seu ús no es va començar a generalitzar fins a la dècada dels 90) i massiu (la quantitat d'usuaris i de continguts ha crescut de forma exponencial). La primera característica implica que hi ha una gran part d'usuaris de pàgines web que no han estat educats en el seu ús, i la segona característica implica que l'existència d'una gran quantitat de continguts i la facilitat per passar d'un a l'altre generi usuaris molt impacients que cambiaran de lectura fàcilment. Tot això es tradueix en què internet és un medi en el que no són els lectors els que han de fer l'esforç d'adaptar-se al mitjà sinó que és el mitjà el que ha d'adaptar-se als lectors i els hi ha de facilitar la feina.
De moment, el debat s'ha centrat en la part més estètica: el disseny de la web. Fer servir un disseny agradable i intuïtiu que permeti trobar la informació cercada de forma ràpida. També s'ha mencionat l'estudi "eyetrak III" que plasma l'esforç del mitjà per adaptar-se al lector i que pot donar claus sobre quins dissenys són més eficaços. Crec, però, que fins ara s'ha deixat de banda el fet que internet permet donar un pas més enllà (al cap i a la fi, un llibre divulgatiu o un diari també hauria de permetre trobar la informació que el lector busca d'una manera fàcil i senzilla -tot i que l'exigència del lector pugui ser menor-) . S'ha de tenir en compte que l'eina que més defineix internet és l'enllaç. Una pàgina web ha de permetre a l'usuari no només trobar la informació que li interessa dins de la pàgina web sinó que també l'ha de saber orientar per trobar-ne de més interessant més enllà de la pròpia pàgina (amb enllaços a altres pàgines que aportin més informació). L'article "El enlace tiene ciencia" aporta bastants reflexions al respecte. Per últim, tampoc s'ha mencionat encara que internet té eines que permeten a l'usuari extreure la informació sense necessitat de navegar cada cop per la pàgina web. El RSS facilita l'obtenció d'informació sense que influeixi en cap moment l'aspecte de la pàgina (tot i que sí que influeixen les consideracions referides als textos).
He començat la meva opinió enllaçant un article de la Viquipèdia. Aquesta és una pàgina que suscita cert debat respecte la fiabilitat dels seus continguts, però la vull posar com a exemple perquè crec que mostra un tipus d'usabilitat més enllà del propi disseny de la pàgina web. És veritat que és molt fàcil trobar la informació cercada (és suficient introduir el concepte en el cercador de la pàgina), però la seva autèntica virtut és que té els articles plens d'enllaços a altres pàgines que tinguin relació amb el text (tant dins de la pròpia Viquipèdia com a enllaços externs). Això la converteix en una pàgina de gran utilitat de cara a començar a buscar informació sobre un tema més enllà dels possibles defectes que puguin tenir els seus textos.
José Martos López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.