
D'altra banda, els periodistes que elaboren aquest contingut han de seguir una sèrie de normes recollides en el codi deontològic: http://www.periodistes.org/documents_codi_deontologic. Per tant, el contingut també es veu afectat i limitat en moltes ocasions. I, no només per això, sinó també perquè de vegades els polítics i els organismes principals que dirigeixen les empreses que no volen que es publiqui certa informació i si es publica, ho fan d'una manera determinada, és a dir, les ideologies es veuen reflectides als mitjans de comunicación. Per exemple, Edward Herman i Noam Chomsky van fer un estudi que explicava perquè no havia transparència en la informació. A partir de l'estudi que van realitzar, podem veure que el contingut es veu afectat pels propietaris del mitjà en qüestió, per la publicitat, ja que és una font d'ingressos molt important, per les fonts, és a dir, si són governamentals, polítiques o econòmiques, per la influència del poder hegemònic tant polític com econòmic i per l'autocensura dels periodistes, ja que molts cops se senten pressionats i tenen moltes dificultats per enfrontar-se al poder hegemònic. Això, no només passa amb els mitjans periodístics, sinó també amb la resta de mitjans d'informació, perquè són considerats com un element de poder.
En conclusió, el contingut en els mitjans periodístics fa referència a tota la informació que hi podem trobar, els hipertextos, el format, el disseny, etc. Però hem d'anar en compte amb la informació que rebem, ja que després haurem de verificar-la i contrastar-la amb altres fonts per treure'n la nostra pròpia conclusió del tema que ens interessi.
Ester Marín Yébenes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.