Publicitat, depredant la usabilitat

El company Marc Busquets ha citat el blog de Lluís Cucurella, en que apunta que avui en dia la publicitat en els mitjans de comunicació molesta més que no pas els virus informàtics. Sobre això tinc l’opinió de que més que un problema és un signe de maduresa dels mitjans digitals, m’explico; segurament, als inicis de la televisió no hi havia molta oferta, a la gent no els molestava els anuncis perque valoraven el fet d’accedir a la televisió i, segurament, els problemes que tenien eren tècnics (antenes i telecomunicacions). Avui tenim molta més oferta, pocs problemes tècnics i valorem menys el fet de poder veure la televisió. Pertant ens molestaran més els anuncis que els problemas tècnics.

Motiu o efecte d’aquesta maduresa, la publicitat apareix allà on hi ha audiència. Els mitjans de comunicació digitals han tingut éxit, per això tenen publicitat. La “desgràcia” és que una vegada el mitjà de comunicació s’ha consolidat i té publicitat, la seua solvència depén potser més del correcte ús publicitari que no pas de la qualitat periodística. I aquí entra en joc aconseguir la òptima usabilitat.

El factor usabilitat serà el responsable de presentar la informació i que el seu ús sigui adient, pertant també haurà de “gestionar” la publicitat de manera que, com han opinat les companyes Laura Liarte i Yaiza Moreno, sigui moderada i no intrussiva. Segons el meu parer això es tradueix en subtilitat. O sigui i dit de manera poc acadèmica “menjar-te” la publicitat sense que te n’adonis.

Una dels mitjans que crec que a aconseguit més aquest objectiu és Vilaweb. D’entrada dona la sensació de veure-hi tot informació. Analitzant més detalladament veiem que “l’oratge” el patrocina Repsol i les últimes hores les patrocina Adif. També podem fixar-nos que entre secció i secció hi trobem com a separador una petita franja hotitzontal amb publicitat. Publicitat que no destorba en accedir a la informació, i manté la pàgina solvent.