
A hores d’ara, tothom ja deu saber que abans de fer un diari, primer aquest s’omple de la publicitat de la qual està contractada. Hi ha publicitat a la portada i aquesta val més diners si està a les pàgines imparelles (que queden a la dreta, on primer es fixa l’ull del lector) que a les parelles. Portem ja uns quants anys de crisi i ja hi ha hagut alguns mitjans que han desaparegut per la disminució de la publicitat a les seves pàgines. Estem d’acord llavors que sense publicitat no hi ha mitjà (les subvencions també s’han vist reduïdes amb la crisi).
Que la publicitat és invasiva? I tant! A la tele, quan la trama de la història és més interessant és quan irrompeixen els anuncis. Acostuma a passar fins i tot que la primera mitja hora de peli és buida d’anuncis i quan l’espectador ja està “enganxat” és quan comencen a haver-ne, d’anuncis. La solució és difícil però com a mínim els anuncis a les webs hauríen de poder tancar-se tot i que costa trobar la pestanya de vegades. Crec que per part del lector –a una web- o espectador –a una televisió- cal una mica de comprensió amb això, sense publicitat pot desaparèixer el mitjà o la qualitat del producte pot baixar per falta de mitjans. Per part dels anunciants, també, cal certa comprensió amb el lector-televident (encara que sigui a una pàgina web) perquè a vegades és més efectiu un bon anunci, encara que sigui l’únic, que 3 o 4 voltant per la pàgina.
En fi, que la publicitat, mal que ens pesi, és necessària, i la seva efectivitat també rau en el fet que no molesti i “espanti” el visitant de la web. Però sí, no sé com se’ns havia passat però la usabilitat també està lligada al fet que el visitant no hagi d’estar sortejant anuncis publicitaris per a accedir a la informació, sinó que aquests han de tenir un lloc estratègicament pensat per a què siguin vistos sense ser molestos, cosa difícil però necessària pel funcionament del lloc web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.