Per escriure aquesta entrada, m’he preguntat: “com podem evaluar la usabilitat de la manera més científica possible sabent que no és una mesura exacta?”. Dacord, no és una mesura exacta, però per aquelles coses que no es poden mesurar al milímetre ja es va inventar l’estadística.
Una vegada esquivat l’obstacle de la falta d’exactitud hauríem d’evitar la subjectivitat en les respostes; es tractaria d’evitar que poguessim constestar una cosa o una altra moguts pels sentiments que tinguem envers el mitjà corresponent, sigui per estètica o ideologia (per si algú creia amb l’objectivitat de l’objectivitat, sigui dit de passada). Aquest problema crec que s’ha de solucionar des del moment que entrem a la pàgina, hauríem de instaurar un patró de visita al lloc web. Tots al moment de visitar el mitja hauríem de fer més o menys el mateix. Com per exemple; llegir des de dalt a baix la portada, entrar a dos de les seccions més principals, amplar una notícia de cadascuna de les seccions i; finalment, visitar un punt d’informació de serveis (trànsit, temps, agenda…).
Un cop tots hem visitat la pàgina d’una manera semblant, podem omplir el formulari amb igualtat de condicions. Amb qüestions basades amb els temes que hem tractat en les nostres entrades al blog. Com la llegibilitat, l’invasió de finestres emergents o la seva facilitat per a navegar. Llavors, l’assignació de punts crec que hauria de ser per intervals graduals sobre la mateixa pregunta, per exemple; gens, poc, molt. O mai, sovint, sempre… En aquest cas, la subjectivitat la salvaríem en part perqué som bastanta gent omplint el formulari, el resultat final hauria de ser representatiu. Ara bé, crec que encara el debat està verd com per començar a repartir punts i preguntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.