S’ha parlat molt del que vol dir usabilitat, se n’han donat definicions, de moment no n’he vist cap de l’Organització Internacional per a l’Estandarització (ISO), que n’ofereix dues:
ISO/IEC 9126: “L’usabilitat es refereix a la capacitat d’un software de ser comprès, après, usat i ser atractiu per a l’usuari, en condicions específiques d’ús”
ISO/IEC 9241: “Usabilitat és l’eficiència i la satisfacció amb la que un producte permet aconseguir objectius específics a usuaris específics en un context d’ús específic”. Redish (2000), deia que les webs han d’estar dissenyades “per a què els usuaris siguin capaços de trobar allò que necessiten, entendre allò que troben i actuar de manera apropiada…dins del temps i esforç que ells consideren adequat per a aquella tasca”.
Al post de Marc Busquets es parla de la subjectivitat òbvia dels usuaris. Jo crec que moltes planes webs es plantegen quins són els seus usuaris i intenten que les planes webs que dissenyen s’adaptin a les capacitats d’aquests (tenint en compte l’edat, les possibles capacitats amb les noves tecnologies, el nivell de rapidesa lectora, etc.), penso ara en les webs per a nens, les que estan dirigides més als joves, les xarxes socials (crec que són usades més per gent jove, també), etc. Ara bé, com diu Marc Busquets, no crec que aquelles webs que potser estan més generalitzades pensin tant en aquelles persones més limitades (per edat, per no tenir-ne tanta familiaritat amb les NTIC, o per desconeixement profund de la navegació per internet…).
Parlo per exemple dels diaris per internet. Molts són de molt bona qualitat però potser no han pensat tant en la usabilitat, per exemple d’una persona gran que tot just acaba d’aprendre a accedir a internet, que no domina el llenguatge html i que necessita més temps per llegir. Fins i tot hi ha gent que una pantalla tan plena d’imatges en moviment, lletres de colors i de diferents tamanys, vídeos i anuncis fent pampallugues els fan fugir de la pantalla. Això s’ha de pensar molt si volen tenir un públic extens, les webs, i variat, adequar el producte a les necessitats de cada públic en base a la seva usabilitat és un encert. Una dada: a Espanya, en els propers 40 anys hi haurà el doble de persones més grans de 64 anys. Amb una esperança de vida tan alta com hi ha ara, pot ser que molts d’ells dediquin una part del seu temps a internet. Així doncs se’ls han de donar productes que permetin per a ells el màxim d’usabilitat, que no serà el mateix que el d’una persona jove.
ISO/IEC 9126: “L’usabilitat es refereix a la capacitat d’un software de ser comprès, après, usat i ser atractiu per a l’usuari, en condicions específiques d’ús”
ISO/IEC 9241: “Usabilitat és l’eficiència i la satisfacció amb la que un producte permet aconseguir objectius específics a usuaris específics en un context d’ús específic”. Redish (2000), deia que les webs han d’estar dissenyades “per a què els usuaris siguin capaços de trobar allò que necessiten, entendre allò que troben i actuar de manera apropiada…dins del temps i esforç que ells consideren adequat per a aquella tasca”.
Al post de Marc Busquets es parla de la subjectivitat òbvia dels usuaris. Jo crec que moltes planes webs es plantegen quins són els seus usuaris i intenten que les planes webs que dissenyen s’adaptin a les capacitats d’aquests (tenint en compte l’edat, les possibles capacitats amb les noves tecnologies, el nivell de rapidesa lectora, etc.), penso ara en les webs per a nens, les que estan dirigides més als joves, les xarxes socials (crec que són usades més per gent jove, també), etc. Ara bé, com diu Marc Busquets, no crec que aquelles webs que potser estan més generalitzades pensin tant en aquelles persones més limitades (per edat, per no tenir-ne tanta familiaritat amb les NTIC, o per desconeixement profund de la navegació per internet…).
Parlo per exemple dels diaris per internet. Molts són de molt bona qualitat però potser no han pensat tant en la usabilitat, per exemple d’una persona gran que tot just acaba d’aprendre a accedir a internet, que no domina el llenguatge html i que necessita més temps per llegir. Fins i tot hi ha gent que una pantalla tan plena d’imatges en moviment, lletres de colors i de diferents tamanys, vídeos i anuncis fent pampallugues els fan fugir de la pantalla. Això s’ha de pensar molt si volen tenir un públic extens, les webs, i variat, adequar el producte a les necessitats de cada públic en base a la seva usabilitat és un encert. Una dada: a Espanya, en els propers 40 anys hi haurà el doble de persones més grans de 64 anys. Amb una esperança de vida tan alta com hi ha ara, pot ser que molts d’ells dediquin una part del seu temps a internet. Així doncs se’ls han de donar productes que permetin per a ells el màxim d’usabilitat, que no serà el mateix que el d’una persona jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.