HIPERTEXT

Com bé s'ha comentat anteriorment en termes generals, en el criteri d'usabilitat d'una web cal analitzar el paper i el funcionament dels enllaços com a factor imprescindible a valorar i, és per això que, m'agradaria aprofundir-hi en alguns aspectes.

L'hipertext és un recurs que potencia la forma de pensament humana i la necessitat de saltar i relacionar conceptes que ens porten a una informació determinada. Com bé s'especifica a en "Escribir para la red" de Juan Carlos García Gómez, els enllaços són una eina que s'ha d'utilitzar de forma correcta per al rendiment i bon ús per part de l'usuari.
Per tant, alguns aspectes bàsics a tenir en compte per aconseguir-ho es classifiquen a continuació:

1) Aparença: L'enllaç ha d'estar correctament senyalitzat (text subratllat i de color blau com a patró comú) ja que d'aquesta manera, l'internauta ho relaciona com a un enllaç i com a possible via o alternativa que ha de tenir en compte per seguir la seva visita.
2) Informació: Indicar si és un enllaç extern, el seu format i quin dipus de font s'enllaça.
3) Ubicació: Poden situarse dins el text (enllaços integrats) sense agobiar la vista de l'internauta, en un llistat lateral fora del text o ambdues opcions dividint els principals (integrats) dels secundaris (llistat).

Finalment, cal qüestionar la densitat o el grau d'ús de l'hipertext. Estructurar la informació de forma que l'usuari hagi de viatjar per els diferents apartats de la web és una manera d'orientar-lo i presentar-li el contingut ordenadament. El que s'ha de valorar en l'Arquitectura de la Informació és si l'ús excessiu de l'hipertext pot resultar contraproducent per el visitant; si les múltiples pàgines obertes que es poden tenir obertes i disponibles alhora poden desconcertar a lector, si en canvi, és positiu ja que l'internauta és qui decideix per on vol anar escollint entre les diferents alternatives.

Marta Domínguez Franquet