L'objectivitat, un viatge a Ítaca

És cert, com molt bé diu la nostra companya Marina Sainz, que el primer punt del Codi Deontològic del Periodista recomana al professional distingir els fets de les opinions. Però hi ha una cosa que ha de quedar clara: l'objectivitat no existeix. Una notícia està formada pels fets pròpiament dits, i per un context, que és precisament l'encarregat de donar una interpretació determinada al lector, l'usuari o l'oient.

En el seu comentari també esmenta: 'Tothom assumeix que hi ha diaris que agraden a certes parts de la població i altres que no (encara que no tindria perquè ser així)'. Tampoc hi estic d'acord. Ha de ser així perquè les persones som i pensem diferent i els diaris al vendre contingut venen ideologia. Així que cada persona compra aquell producte més afí a la seva manera de veure el món.

Per últim, vull respondre les preguntes que la Marina esmenta al final de la seva aportació. La diversitat d'interpretacions és bona, és una prova per comprovar si en aquest país existeix la llibertat d'expressió. Una mateixa notícia pot tenir interpretacions diferents i ser igual de rigorosa en tots dos casos, simplement pot ser que s'hagi relacionat amb dos contextos diferents, i no per això més o menys 'objectius'. Segurament no hi haurà una sola notícia correcta, tot i que és normal que la Marina pensi així, ja que sovint els mitjans se salten els principis ètics, recollits en bona part al codi ètic esmentat.

En conclusió: l'objectivitat és allò que hem de buscar els periodistes cada vegada que ens endinsem en un tema, tot i saber que no l'assolirem. És el nostre viatge a Ítaca diari.